Ajuts LEADER 2023-2027 _ Guia completa per a Establiments de turisme rural
En les converses amb els nostres clients que es troben en la fase d'iniciar una activitat de turisme rural, hi ha una preocupació recurrent:
la inversió inicial
I amb raó! La inversió inicial no només determina les condicions en les quals s'obrirà el nou espai al públic, sinó que serà un dels factors decisius per l’èxit del negoci.
Comencem pel principi, posem-nos en context!
Els últims anys, l'impacte de la inflació ha sacsejat diversos sectors, però potser cap tan significativament com el de la construcció, amb l'augment continu dels preus de la matèria primera. A més, en un món cada cop més digitalitzat, s'ha intensificat l'expectativa dels clients en l'aspecte i la excel·lència dels espais.
I la realitat és que l'atractiu dels espais és fonamental per atraure una clientela àmplia i garantir elevades taxes d'ocupació, la qual cosa requereix una inversió adequada per assolir aquest nivell de qualitat.
Nosaltres sempre diem que els espais són el vostre producte estrella, part fonamental de l’experiència del client, a totes les modalitats d’allotjament turístic. Per tant, és determinant per l’èxit del projecte donar prioritat al disseny dels espais en el vostre pressupost i fer-ho amb professionals. Aquesta inversió no és una despesa, ja que si es fa bé, donarà el seu retorn.
Doncs bé, amb aquestes forces convergents, l'impacte de la inflació i la competitivitat en l’aparença visual, fan que el repte de començar una activitat de turisme rural exigeixi d’una inversió inicial elevada.
No obstant això, hi ha maneres d'alleujar aquest esforç inicial i posar en marxa el vostre projecte. Us fem resum de les estratègies que emprem nosaltres a Grinpuls:
Inversió Estratègica: Realitzar una inversió estratègica, estudiant prèviament quins espais aportaran un valor afegit al vostre establiment, segons el públic a qui us voleu enfocar i reduint al màxim les partides que no aporten un punt diferencial.
Treball per Fases: Sovint no és la opció ideal en termes de rendibilitat, però en situacions en què els recursos financers no estan totalment disponibles o no es volen assumir deutes en un principi, una opció pot ser treballar per fases. Això implica iniciar l'activitat de turisme rural amb la part indispensable de l'allotjament i els espais exteriors, deixant altres espais per rehabilitar més endavant, quan el projecte generi ingressos suficients per tornar a invertir-hi. L'essencial és mantenir un alt nivell de confort i qualitat, fins i tot si no es completa la inversió total.
Aprofitar els Ajuts Disponibles: Aquest punt és interessant, tan si teniu el diners suficients pel projecte com si no. Hi ha tot tipus d’ajuts, específics del sector turístic, ajuts per la rehabilitació d'edificis, ajuts per petites i mitjanes empreses, per emprenedors, entre d’altres que les administracions i entitats ofereixen en cada àmbit geogràfic del territori i/o pels usos concrets que plantegeu pels espais.
Els darrers anys, una convocatòria que ha suposat una font important de suport per als projectes de Turisme Rural al territori català són els Ajuts Leader.
LEADER és una metodologia inclosa dins el Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya, dirigit a la promoció del desenvolupament local en les zones rurals, en base a la qual es convoquen ajuts dirigits a la dinamització econòmica i creació d’ocupació en el medi rural.
Bàsicament, són ajuts que subvencionen les inversions d’inici, millora o ampliació d’un negoci (o entitat pública) ubicat en entorn rural (més endavant veurem el detall del que s’entén per entorn rural) i que impliquin despesa en obres i instal·lacions, equipament i maquinaria amb l’objectiu de dinamitzar les economies i la creació d’ocupació en el medi rural.
Tot i que no són específiques de turisme rural, no és d’estranyar que aquest ajuts hagin estat especialment positius pels establiments, per tots els beneficis econòmics, socials i culturals que poden suposar per la comunitat un projecte ben estructurat i cohesionat amb el seu entorn.
Vols saber perquè el turisme rural és un model de turisme sostenible? Mira aquí la nostra publicació a Instagram.
Anem al que és important! En aquest article, us hi hem deixat explicat en detall tot el que haureu de saber sobre la nova convocatòria d'Ajuts Leader per al període 2023-2027, i com aquests ajuts poden contribuir en el teu projecte de turisme rural.
Actualització Novembre 2023: Finalment, el dia 16 de novembre es van aprovar les bases reguladores dels ajuts Leader en el marc del pla estratègic de la PAC 2023-2027.
Per aquesta convocatòria 2023 el període per presentació de sol·licituds s’inicia el dia 20 de desembre, i finalitzarà el pròxim 20 de gener.
Dit això, posem fil a l’agulla:
1. Àmbit Territorial i Grups d'Acció Local
No totes les poblacions poden optar a rebre aquests ajuts. Us mostrem la zona d'aplicació a Catalunya a través del següent mapa, que us facilitarà una visió de les àrees elegibles:
Els Grups d'Acció Local (GAL) són els encarregats d'avaluar i concedir les ajudes basades en indicadors específics. Cada GAL té jurisdicció sobre un àmbit territorial determinat i disposa d'un pressupost assignat:
Associació Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava
Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-Oriental de Catalunya.
Associació per la Gestió del Programa Leader Ripollés Ges Bisaura
Consorci GAL Alt Urgell – Cerdanya
Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central
Consorci Leader Pirineu Occidental
Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central
Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord
Associació Leader de Ponent
Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòniques Ribera d’Ebre – Terra Alta
Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp
Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià
Al peu de la publicació hem incorporat el llistat complet de municipis inclosos l’àmbit geogràfic de cada GAL per aquest 2023-2027! ( premeu control+f i introduïu el nom del vostre municipi per saber si és elegible pels ajuts )
2. Sol·licituds abans de fer res!
Una qüestió molt important a tenir en compte és que la despesa ha de ser posterior a la sol·licitud de l’ajut. Això no només s’ha de demostrar més endavant amb les factures, sinó que, una vegada presentada tota la documentació i abans de que s’accepti la sol·licitud, una persona responsable del GAL es traslladarà físicament a l’espai on voleu dur a terme la inversió per verificar que les despeses subvencionables encara no s’han executat.
Arribats a aquest punt, entrem al detall sobre què subvencionen aquests ajuts i quin son els requisits.
3. Despeses Subvencionables i Requisits
Pels negocis, les despeses subvencionables inclouen obres i instal·lacions, equipament i maquinària, així com totes les despeses relacionades amb aquests conceptes.
L’ajut màxim pot cobrir entre un 27,5% i un 40% de la inversió, amb un límit de 100.000 euros.
Els requisits pels beneficiaris són els següents:
En el cas de persones jurídiques, l'empresa ha de complir el requisit de ser una pime.
Les inversions previstes no poden estar iniciades (es podran iniciar a partir de l’endemà de la visita de no inici).
Perquè les inversions siguin elegibles en l'àmbit territorial Leader han de ser d'un mínim de 12.000 euros, sense IVA.
Disposar de tots els permisos i les llicències vigents.
Mantenir, gestionar directament i fer publicitat de l’activitat subvencionada durant 5 anys.
Que els projectes siguin viables econòmicament i tècnicament.
Estar al corrent de les obligacions tributàries, amb la Seguretat Social i amb la Generalitat de Catalunya.
L'activitat per a la qual es demana l'ajut ha de figurar en l'objecte social dels estatus de l’empresa.
Tenir titularitat sobre el lloc on es realitza la inversió.
Com tots els ajuts, aquests també tenen despeses que no subvencionen i altres que sí, però amb certes limitacions. Parlem-ne!
4. Despeses No Subvencionables i Despeses subvencionables amb limitacions
A trets generals, les despeses no subvencionables son les següents:
Les inversions iniciades amb anterioritat a la data de la visita de no inici d’obres.
Els projectes fragmentats o en fases; el projecte subvencionat ha de permetre el ple funcionament de l’activitat econòmica.
Les franquícies, estancs, farmàcies, benzineres, entitats financeres i administracions de loteria.
Les inversions relacionades amb la producció agrària, ramadera, forestal i pesquera.
Qualsevol inversió relacionada amb la formació reglada.
La compra de terrenys i immobles, vehicles, taxes, manteniment i reparacions, reposicions, el parament de la llar, decoració, els elements fungibles, els béns de segona mà, les despeses per a la legalització o constitució de l’activitat, i la mà d’obra pròpia.
Les inversions relacionades amb canvis d’il·luminació tot i que comportin estalvi energètic.
Les despeses relacionades amb l’adquisició de maquinària i equips destinats al lloguer.
Les inversions en la implementació de sistemes de calefacció i generació de calor que utilitzin fonts d'energia fòssils.
Les taxes i els impostos.
Qualsevol inversió relacionada amb apartaments turístics, habitatges d'ús turístic i terrenys d'acampada que no tinguin la consideració de càmping o similars.
A part d’aquestes, hi ha certes despeses que són subvencionables, però amb limitacions.
Amb un màxim del 50% de la inversió aprovada - Les inversions relacionades amb la instal·lació d'energies renovables, només són subvencionables si suposen autoconsum i són complementàries d'altres inversions, amb un màxim del 50% del total de la inversió aprovada i executada.
Amb un màxim del 8% de la inversió aprovada - Els honoraris tècnics. En aquest sentit, com a única excepció al primer punt de despeses no subvencionables (NO són subvencionables inversions iniciades amb anterioritat a la data de la visita de no inici d’obres), els honoraris tècnics del projecte d'execució d'obra podran haver estat pagats fins 1 any abans de la data de l'acta de no inici d'obres.
Amb un màxim del 30% de la inversió aprovada – Vials d’accés, portades d’aigua i energia elèctrica, programes informàtics i el disseny i la programació de webs o apps (amb un màxim de 10.000 € i han de ser adequades per la venda en línia)
Una vegada es publica la data de convocatòria (que es publica anualment), es disposa d’un mes per fer la sol·licitud i entregar tota la documentació requerida. Més endavant parlarem sobre la documentació, però a priori us direm que normalment, sobretot amb despeses relacionades amb obres i instal·lacions, aquest mes és insuficient per tenir-la preparada. Idealment, hauria d’estar tota preparada per la data de publicació de la convocatòria de l’any pertinent.
Abans d’entrar al detall de documentació a presentar, revisem, a nivell general, el procés de tramitació dels ajuts.
5. Procés de Tramitació dels Ajuts
Sol·licitud de l’ajut: Presentació de sol·licituds i documentació dins de la finestra de la convocatòria (d’un mes de duració, normalment entre Juliol-Agost)
Visita de NO inici: Visita presencial per part del GAL al lloc on es realitza la inversió per a comprovar que les inversions no s’han començat. A partir l’endemà d’aquesta visita ja es poden iniciar les inversions, rebre factures i pagaments.
Resolució. El Gal Verifica el compliment de requisits i la elegibilitat, selecciona els projectes i l’assignació del percentatge d’ajut segons els criteris definits. S’emet la resolució d’aprovació i el % concedit en un termini d’aproximadament 6 mesos després del tancament de la convocatòria.
Inici inversions: Les inversions s’han d’haver iniciat abans d’un any després del tancament de la convocatòria i disposar de la llicència d’obres si s’escau.
Certificació. Presentació de la sol·licitud de pagament, les factures, justificants de pagament i tota la documentació de certificació. En aquest moment l’activitat ja ha d’estar en funcionament i s’han d’haver assolit els compromisos adquirits. La data límit per fer aquesta sol·licitud son 7 mesos després de la data límit per iniciar les inversions.
Visita final per part del GAL per comprovar actuacions realitzades i el compliment dels compromisos adquirits.
Pagament: aproximadament uns 6 mesos després de la certificació. A partir d’aquí, comencen els 5 anys de manteniment dels compromisos.
Aquests ajuts es regeixen sota una metodologia estricta i l’assignació depèn de uns criteris ponderats que definiran la seva quantia. És molt important informar-se de la ponderació dels criteris que cada un dels GAL té a disposició pública i enfocar correctament l’objectiu de la inversió perquè sigui elegible.
És important destacar que, encara que la vostra inversió pugui ser elegible, mai l’ajut esta confirmat fins que no rebeu la resolució per part del GAL. Si el vostre projecte és opcional o es pot aplaçar, el més prudent és esperar a rebre-la.
Per altra banda, cada GAL gestiona aquestes sol·licituds amb unes plantilles especifiques. Us recomanem anar a la pàgina web del vostre GAL i consultar la documentació que ells us demanaran.
Dit això, de manera resumida, us facilitem el llistat de documentació habitualment us demanen per entregar al moment de la sol·licitud.
6. Documentació a presentar
Documentació comuna a les persones beneficiàries de naturalesa pública i privada:
Dades d’identitat de la persona sol·licitant i de qui la representi corresponents al DNI/NIF/NIE o altre document que l’acrediti, si s’escau.
En el cas que sigui una CB o una SCP (la constitució de la qual no s’hagi efectuat mitjançant escriptura pública), autorització per poder consultar les dades dels seus membres.
Declaració amb el detall de les fonts de finançament de la inversió, amb la documentació corresponent que ho acrediti.
Acreditació de la representació per qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància, si s’escau.
En el cas que sigui una entitat en funcionament: còpia de la comunicació, autorització o llicència ambiental de l’activitat que està desenvolupant la persona sol·licitant, a nom seu.
En el cas de sol·licitar ajuts a inversions relacionades amb la instal·lació d’energies renovables per autoconsum s’haurà de presentar un informe justificatiu de les necessitats energètiques de l’activitat en relació a la instal·lació prevista.
En cas d’empreses en funcionament, haurà de presentar també les factures dels consums energètics corresponents a la darrera anualitat.
Declaració responsable, certificat d’auditoria oficial o certificat d’intervenció, relatiu al compliment dels terminis de pagament de la Llei 3/2004 (en el cas de subvencions d’import superior a 30.000,00€).
En el cas de persones físiques i jurídiques de naturalesa privada:
Projecte signat per un professional competent de la inversió a realitzar amb la descripció de les obres, el pressupost desglossat, els plànols, etc., que permeti l’execució total de les obres a realitzar, o bé memòria valorada i detallada de les actuacions per a les quals se sol·licita l’ajut.
En ambdós casos, s’haurà d’incloure o adjuntar un estudi que acrediti que la inversió pel projecte presentat és viable tècnicament i econòmicament.
Documents acreditatius de despesa: factures proforma o pressupostos.
La persona beneficiària ha de sol·licitar com a mínim tres ofertes de diferents proveïdors, independentment de l’import de la inversió, amb caràcter previ a la contractació del compromís per a l’obra, la prestació del servei o el lliurament del bé, llevat que per les seves especials característiques no existeixi en el mercat suficient nombre d’entitats que els realitzin, presentin o subministrin (en aquest cas, caldrà justificar-ho degudament). L’elecció entre les ofertes, que s’han d’aportar en la sol·licitud de subvenció i en la justificació, si s’escau, es realitzarà conformement amb els criteris d’eficiència i economia, i s’ha de justificar expressament en una memòria l’elecció quan no recaigui en la proposta econòmica més avantatjosa. Les tres ofertes han de provenir d’empreses que no estiguin vinculades a la persona beneficiària i que no formin part del mateix grup de societats, d’acord amb els supòsits que estableix l’article 42 del Codi de comerç, ni estiguin vinculades entre elles, d’acord amb la defició d’empreses vinculades que estableix l’article 3.3 de la Recomanació de la Comissió 2003/361/CE, de 6 de maig, sobre definició de microempreses, petites i mitjanes empreses (DOUE L-124, de 20.5.2003).
Documentació actualitzada de la titularitat del lloc on es realitza la inversió:
Nota simple del Registre de la Propietat, o bé
Còpia del contracte de concessió municipal, o bé
Còpia del contracte de lloguer, liquidat davant l’Administració tributària corresponent, o bé
Còpia del contracte de cessió d’ús, liquidat davant l’Administració tributària corresponent.
En el cas que la persona sol·licitant sigui copropietària, caldrà l’autorització dels altres copropietaris.
En el cas de creacions d’empresa o ampliacions amb un canvi d’ús o en una nova ubicació:
Certificat de compatibilitat urbanística (que acrediti que l’activitat que es vol desenvolupar és permesa en el lloc on es vol realitzar la inversió), o bé
Llicència d’obres emesa per l’ajuntament per a la inversió sol·licitada.
Declaració responsable relativa a la condició de ser PIME.
En el cas que sigui una empresa en funcionament: Informe de Vida Laboral del Codi de Compte de Cotització.
Estudi de viabilitat econòmica i empresarial
En cas d’haver rebut altres ajuts públics durant l’anualitat actual i les 2 anteriors, independentment de la seva finalitat, declaració d’altres ajuts i documentació acreditativa.
Informe previ, emès pels Serveis Territorials de la Direcció General de Turisme, que acrediti que el projecte presentat compleix els requisits per a la modalitat prevista (tan sols per a establiments turístics de nova creació).
Memòria Puntuable i fonts de finançament.
En el cas de persones jurídiques de naturalesa privada, també caldrà presentar:
Còpia del document acreditatiu de la personalitat jurídica (escriptura de constitució, estatuts, posteriors modificacions, si s’escau) de l’entitat sol·licitant. Si aquesta documentació està disponible al Registre d’Entitats Jurídiques (associacions o fundacions) o al Registre de Cooperatives o al Registre de Societats Agràries de Transformació (SAT), el DARP ho verificarà d’ofici, i
Certificat actualitzat d’inscripció en el registre administratiu corresponent. En el cas que es tracti d’un registre gestionat pel DARP, no caldrà aportar cap certificació d’inscripció. Si aquesta documentació està disponible al Registre d’Entitats Jurídiques o al Registre de Cooperatives o al Registre de Societats Agràries de Transformació (SAT), el DARP ho verificarà d’ofici.
Certificat de l’acord de l’òrgan competent segons els estatuts de l’entitat per sol·licitar l’ajut i acceptar els compromisos corresponents.
I fins aquí tot el que cal saber :)
El ajuts LEADER poden representar una molt bona oportunitat per les persones amb projectes de Turisme Rural que busqueu iniciar o ampliar les vostres instal·lacions.
Raó de pes per assessorar-se bé i comptar amb un bon equip tècnic que us acompanyi durant el procés per tal de assegurar i optimitzar l’import de la ajuda.
GRINPULS ® som un equip tècnic especialitzat en el sector del Turisme rural.
SI VOLEU UN COP DE MÀ,
no dubteu a contactar amb nosaltres!
Us oferim una sessió totalment gratuïta per què ens expliqueu el vostre cas i parlar de com podem ajudar-vos.
Si ho preferiu, també podeu contactar directament via:
info@grinpuls.cat
(+34) 611 52 44 70
*_Llistat complet de poblacions incloses:
En el següent llistat podreu veure tots els GAL de Catalunya i les poblacions que formen part de la seva jurisdicció:
GAL: Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-Oriental de Catalunya – ADRINOC:
Garrotxa: Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, les Planes d'Hostoles, les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Tortellà, la Vall de Bianya i la Vall d'en Bas.
Alt Empordà: Agullana, Albanyà, Bàscara, Borrassà, Biure, Boadella i les Escaules, Cabanelles, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, El Port de la Selva, Espolla, Garrigàs, Garriguella, La Selva de Mar, la Vajol, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Pau, Palau de Santa Eulàlia, Palau-saverdera, Pontós, Rabós, Riumors, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Saus, Camallera i Llampaies, Siurana, Terrades, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilajuïga, Vilamacolum, Vilamaniscle, Vilanant i Vilaür.
Osona: Espinelves, L’Esquirol, Rupit i Pruit, Tavèrnoles, Tavertet i Vilanova de Sau.
Pla de l’Estany: Crespià i Sant Miquel de Campmajor.
Selva: Brunyola i Sant Martí Sapresa, Susqueda, Osor, Amer, la Cellera de Ter i Sant Julià del Llor i Bonmatí.
Gironès: Canet d’Adri, Sant Gregori, Sant Martí de Llémena i Viladasens.
GAL: Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central
Bages: Gaià, Mura, Navàs, Súria, Talamanca i Sant Feliu Sasserra.
Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, L’Espunyola, La Nou de Berguedà, La Pobla de Lillet, La Quar, Montclar, Montmajor, Olvan, Puig-reig, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada i Viver i Serrateix.
Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt.
Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, L’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló.
Osona: Malla, Muntanyola, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Santa Cecília de Voltregà i Santa Eulàlia de Riuprimer.
Vallès Occidental: Gallifa i Sant Llorenç Savall.
GAL: Associació per la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura
Ripollès: Campdevànol, Campelles, Camprodon, Gombrèn, Llanars, Les Llosses, Molló, Ogassa, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Setcases, Toses, Vallfogona del Ripollès i Vilallonga de Ter.
Osona: Montesquiu, Orís, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà.
GAL: Consorci Leader Pirineu Occidental
Alta Ribagorça: el Pont de Suert, la Vall de Boí i Vilaller.
Pallars Jussà: Abella de la Conca, Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, la Pobla de Segur, la Torre de Cabdella, Llimiana, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Talarn i Tremp.
Pallars Sobirà: Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Espot, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós.
Vall d’Aran: Arres, Bausen, Bossòst, Canejan, Es Bòrdes, Les, Naut Aran, Vielha e Mijaran i Vilamòs.
GAL: Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp
Alt Camp: Aiguamúrcia, Alcover, Alió, Bràfim, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, els Garidells, La Masó, El Milà, Montferri, Mont-ral, Nulles, el Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera, Puigpelat, la Riba, Querol, Rodonyà, el Rourell, Vallmoll, Valls, Vilabella i Vila-rodona.
Conca de Barberà: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l’Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant i Belltall, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà de Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.
Priorat: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa.
Baix Camp: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Arbolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Capafonts, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Maspujols, Prades, Pratdip, Riudecanyes, Riudecols, Vilanova d’Escornalbou i Vilaplana.
Baix Penedès: Bonastre, Masllorenç i el Montmell.
Tarragonès: Renau, Salomó, la Secuita i Vespella de Gaià.
GAL: Consorci GAL Alt Urgell – Cerdanya
Alt Urgell: Alàs i Cerc, Arsèguel, Bassella, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbò, Oliana, Organyà, Peramola, el Pont de Bar, Ribera d'Urgellet, la Seu d'Urgell, les Valls d'Aguilar, les Valls de Valira, la Vansa i Fórnols.
Cerdanya: Alp, Bellver de Cerdanya, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Lles de Cerdanya, Llívia, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Puigcerdà, Riu de Cerdanya i Urús.
GAL: Associació Leader de Ponent
Les Garrigues: L’Albagés, L’Albi, Arbeca, Bellaguarda, Les Borges Blanques, Bovera, Castelldans, Cervià de les Garrigues, El Cogul, L’Espluga Calba, La Floresta, Fulleda, La Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, Els Omellons, La Pobla de Cérvoles, Puiggròs, El Soleràs, Tarrés, Els Torms, El Vilosell, Vinaixa.
Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, Golmés, Ivars d’Urgell, Miralcamp, Mollerussa, Linyola, El Poal, El Palau d’Anglesola, Sidamon, Torregrossa, Vila-sana, Vilanova de Bellpuig.
Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer, Torrebesses, Torres de Segre, Montoliu de Lleida i Soses.
Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, Guimerà, La Fuliola, Maldà, Nalec, Els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú, Vilagrassa.
GAL: Consorci Grup d'Acció Local Noguera - Segrià Nord
La Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Avellanes i Santa Linya, Balaguer, Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, Sentiu de Sió, Térmens, Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda i Vilanova de Meià.
Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, Portella i Vilanova de la Barca.
GAL: Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre – Terra Alta
Ribera d’Ebre: Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, La Palma d’Ebre, La Torre de l’Espanyol, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Rasquera, Riba-roja d’Ebre, Tivissa i Vinebre.
Terra Alta: Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, El Pinell de Brai, Gandesa, Horta de Sant Joan, La Fatarella, La Pola de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.
GAL: Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central
Segarra: Cervera, Estaràs, Granyanella, Granyena de Segarra, Guissona, Ivorra, Massoteres, Montoliu de Segarra, Montornès de Segarra, Les Oluges, Els Plans de Sió, Ribera d'Ondara, Sanaüja, Sant Guim de Freixenet, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon, Talavera, Tarroja de Segarra i Torrefeta i Florejacs.
Solsonès: Biosca, Castellar de la Ribera, Clariana de Cardener, La Coma i la Pedra, Guixers, Lladurs, Llobera, La Molsosa, Navès, Odèn, Olius, Pinell del Solsonès, Pinós, Riner, Sant Llorenç de Morunys, Solsona i Torà.
Anoia: Argençola, Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Jorba, Montmaneu, Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant Martí de Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera, Veciana, Orpí, Carme, Sant Martí de Tous, Santa Maria de Miralles, Bellprat i la Llacuna.
Bages: Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Fonollosa, Rajadell, Sant Mateu de Bages i Cardona.
Alt Penedès: Mediona.
GAL: Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià
Baix Ebre: l’Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Benifallet, Camarles, Deltebre, Paüls, el Perelló, Roquetes, Tivenys, Tortosa i Xerta.
Montsià: Alcanar, Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia i Ulldecona.
GAL: Associació Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava
Alt Empordà: Cadaqués, L’Escala, Llançà, El Port de la Selva i Roses.
Baix Empordà: Palamós, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí – L’Estartit.
La Selva: Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar.
